Відео

Excelente guia!!! Muchas gracias!!

Padrisima entrevista gracias

O

GRACIAS FRANCESCO; ES UN PLACER OIR TUS PALABRAS. QUE INTERESANTE DISCURSO. QUE MARAVILLA QUE EXISTAN SERES HUMANOS COMO USTED. GRACIAS

Gracias gracias gracias 🫂

Filósofo Francés Torralba me encanta escuchar y aprehender de usted y muy buen entrevistador excelente

Qué maravilla es escuchar éste video con un diálogo profundo y lúcido me encanta escuchar a éste filósofo realmente desde su experiencia de clase de sabiduría mil gracias por todo lo que nos dejaron aprehender

Yo he disfrutado muchísimo con esta conversación gracias

Que delicia de charla, que claridad en cada idea expuesta. ❤

Francesc no defrauda nunca. Es fuente de inspiración, serena y respetuosa, siempre. Un placer escucharle siempre. Gracias !!

Simplemente ambos geniales

Que belleza de entrevista. Me he quedado maravillada Gracias

LA BELLEZA, EL BIEN, LA VERDAD Y LA UNIDAD. Excelente el enfoque práctico vivencial Francesc!

Que maravilla, que aporte tan grande esta gracias infinitas a Francesc y a Enric, por la generosidad de compartir esta charla! 🪷🙏🏼

Gracias

Desde Puerto Rico, mi gratitud a Dios, a la vida, a Frances Torrealba, a la Universidad, a todos los que hacen posible , este encuentro de plenitud de vida. Gracias gracias gracias a este foro de Espiritualidad,que tica las fibras de mi ser y afianzan ese sentido de vida, en ese don maravilloso de compartirnos ubos a otros desde el pensamiento la palabra y las experiencia de vida. Mi abrazo amoroso

Hermoso mensaje ❤

Muchas gracias por todo lo expuesto Francesc.

Muy beno

Yo estoy cerca de los 80 y me falta mucho que ver.

Poco hemos aprendido y menos hemos avanzado.

WOW, me quito el sombrero!

Un día completo que nos quede primero agradecería, luego me despediría de algunos y estaría preparado.

Aprovechar el kronos viviéndolos como un kairós porque siempre es memento mori carpe diem...

👏👏👏 Un gusto escucharle y reflexionar sobre lo expuesto

Es verdad no pensamos que el tiempo es ilimitado y con él si es que estamos aquí en general perdemos muchas facultades.

Hay preguntas que no dejaremos de hacernos de donde venimos a donde vamos hay vida después de la muerte Como existe todavía la guerra ,la injusticias tan tremendas que hay en el mundo ,la miseria humana. Una conversación interesantísima.

Gracias.Una maravilla aprender y aprehender de Uds!

Muchas gracias, por ésta entrevista. INMENSOS LOS DOS!!!! FELICITACIONES.

Magistral. Excelentes reflexiones de vida. Mil felicitaciones para tan notables seres humanos. Fascinante y enriquecedora charla. Muchas gracias por compartir. !! ❤

Que charla tan enriquecedora... Yo cuando voy a un velorio no digo NADA... solo hago que sepa que estoy alli para lo que necesite!!!!

Que elegancia. Pulcritud. Etica. Exquisito escucharles😊. Gracias. Gracias. Gracias❤

Buenisimo ❤🎉🎉

Mil respetos a tan respetable caballero. Gracias.❤️

Tienes Toda la Razon una clase magistral , excelente conversacion tertulia etc

Profesor francés torralba le hablo desde Bogotá Colombia, era para preguntarle que libros me recomienda voy en noveno semestre de teología.

Hace años le sigo, he tratado y en su monento compartido conferència, es mi referència, pocos libros suyos m'he habre perdido.

Ha sido fascinante, mil gracias. Desde Colombia Personas como Francesc nos hacen mucho bien. 😊

Gracias por compartir la vida, por tu pasión por ciertos temas, por tus libros y felicitaciones por tu nuevo doctorado.

Gracias por esta excelente charla con Francesc; mi filósofo contemporáneo preferido. Sus libros, sus conferencias son verdaderas joyas.

Que bendición sería poder hablar con francesc torralba hacerca de como poder ser un hombre sabio desde la teología, filosofía, antropología y la historia. Desde Bogotá Colombia

Gràcies, professor. Heu parlat d’un autor danès (Peter…) que esmenta i posa l’accent en allò irreemplaçable en l’ésser humà. Que ens podria repetir per escrit nom i obra de referència, si us plau? Gràcies de nou.

Se agradecería en castellano,

Gracias al cielo que andas por acá Frances ! ¿En donde podré escucharte en idioma castellano?

Ja no és possible perquè l'Estat, les normes i la burocràcia ha matat la il.lusió, la creativitat, la inventiva (prova a fer un nou invent i ja veuràs a quin riu de paperam et sotmetran per legalitzar-lo), la joia de treure fruit de la vida, de sentir-se ufà i satisfet. D'això els grecs l'anomenaven "akrasia". El "ja ho faré demà", "ja ho veurem", "ja m'ho pensaré", etc. Ara bé: la única manera de fer-ho possible és fer petites comunitats auto-suficients (al marge de l'Estat), un sistema al marge del sistema, on la moral sigui menys feixuga però suficient per garantir la pau, la seguretat i les ganes de fer coses. Dit així sembla fàcil però molt poca gent ho faria perque depèn mássa dels metges, de la escola, del treball, de la familia o de les pròpies pors a la incertesa.

Moltes felicitats!

Vull fer el meu comentari personal sobre la presentació del decàleg: 1-La dimensió més inmediata dels nens està en el exemple que li donen els pares. Ja copsaran ells la diferència entre el que viu a casa i el que hi ha fora. I saltaran les preguntes ben aviat. Es important estar receptiu a aquest moment. 2-Adaptació. Podria servir un diàleg senzill com el de les preguntes i respostes, a l'estil de la dialèctica platònica. Ell preguntarà i el pare pot preguntar sobre les preguntes per estimular-li a intuir que les seves preguntes son importants. 3-Imatges. Jo parlaria de quelcom més senzill com una cadira: per què serveix, qui la fa, d'on surt la idea i qui li ha donat la idea, etc. Desde la causalitat s'arriva a la causa incausada, d'allò que no es pot parlar ni veure, però es pot viure dins de cadascú. Sorgirà la paradoxa del bé i del mal i aleshores ja es pot parlar de la imatge del Jesús com a fill de Déu, redentor,, etc. etc. 4-Els mestres han de proclamar amb goig allò que portin dins i expressar-ho amb vehemència, allò que en deien "el kerigma". Donar noticia de l'Evangeli, dels efectes que ens transmet la vida de Jesús a qui està obert a escoltar la Paraula (com deies). Cal fer servir el do de la locució, de la Retòrica per que els infants copsin el missatge amb interés. 5-Silenci. Sobre això ja he parlat al meu anterior comentari. Cal silenci per estar a disposició de la nostra consciéncia i adressar la vida interior. No oblidem l'exemple de S.Francesc d'Assís. 6-De Jesús ja ho he comentar abans. Jesús és el paradygma, l'exemple d'una vida amb plenitud de sentit. Per un nen ha d'èsser un heroi de la humanitat, el nostre amic. 7-Déu personal. Ja ve una mica del punt 5è. Ja ens diu Jesús que no podem ressar en públic com fan els fariseus al carrer, la pregaria ha d'esser privada, personal i introspectiva. La Esglesia per mi és el lloc de trobada joiòs de creients, no tant per pregar sino per ser testimonis de la Revelació, fer ús dels sagraments, per donar gràcies i donar-nos la pau els uns als altres. Potser em deixo quelcom però bàsicament penso que és així. 8-Amor. Ve del que he comentat al punt 1è. El pares son l'exemple puntal i el seu tarannà ja dona raó de tota la resta. El marc adequat per que un nen creixi amb ilusió, amb potensial amb humanitat només pot ser aquest i el món només pot anar a millor des d'aquí. (potser m'he perdut el punt 9è) 10-La experiència. Per a mí es la Etica de actes quotidians. La acció es fa a les persones i les coses. Per a uns la acció es donar testimoni, per a altres és pregar, per a altres és donar vida, per a altres és servir a l'Home, etc. Cadascú ha de trobar la seva acció i afinar-la en el transcurs de llur vida. La prefària (vinculat al punt 7è) es fot fer dins de casa amb la familia. Donant gràcies per la salut, els aliments, fer que la llar sigui una mini-esglèsia on congregar a llurs membres, per parlar, escoltar i trobar la pau i el silenci. La evidencia de la nostra creença ha d'estar exenta de proselitisme. Cal que un nen exerciti llur voluntad i llibertad par copsar que el que viu a casa és un fet diferencial i que sigui ell o ella qui doni el pas i els pares siguin receptius quan això passi. Només pot ser la gràcia de l'Esperit Sant qui vingui a casa nostra. Per últim: la Esglèsia té molts segles, ha passat de tot i aquesta és un altre etapa. I quasi que diria que millor que en el context actual siguin pocs i no hipòcrites. La conversió pot sorgir de moltes maneres (exemples com el de G.K. Chesterton en una societat británica victoriana i anglicana no va estar gens fàcil). No cal preocupar-se per res. Tot i així si se'm permet un consell, qui cregui i vulgui que la Paraula s'estengui per la Historia cal que la familia que volguem fer sigui amb una parella que pensi igual i tingui el mateix parer de fer una familia amb valors cristians. Es la única manera de perpetuar la nostra creença. Apart, voldría dir que sobre el tema del mal atribuit a Déu, caldria fer veure que sense Déu l'home segueix estant dotat de voluntad lliure i que la llibertad pot fer igualment el mal que el bé. S.Agustí pensà que les creatures no podem tenir la Perfecció divina mentres vivim i que par tant cometerem errors i malifetes i patirem catàstroes, dolor i sascrificis. Sense Déu també pasaria. No es pot atribuir a Déu els pecats de la Creació. Moltes gràcies

Estem en una fase d'explosió de la novetat i la gent ha embogit per fer-se seu tot el que es presenta, de tal manera que no es pot captar la esencia de res concret. Metafòricament "perds el cul" anem de banda a banda com un nen estabornit de tants juguets que hi han a l'aparador. Es bona la capacitat de sorpresa i admiració... però no pas tant. Tot i així penso que (com tota explosió) arriba a un punt màxim d'intensitat i desprpes va caient. La novetat deixarà de ser-ho, la gent començarà a copçar cada cosa amb més capacitat de controlar-la i lentament tindrà un sentit més proper al que hom cerca en qualsevol de les coses cotidiànes que remena al seu voltant. Aquesta és la hipòtesi del filòsof Javier Gomà i em sembla molt addient. Antiguament es parlava de la "premsa sensacionalista" com aquells mitjans de comunicació que amb aquells titulars provocaven al lector amb una serie de escàndols i safarejos. Ara el sensacionalisme está a internet i als mòvils, es duus a la butxaca i te'ls menges a totes hores. Estem en una época de nou sensacionalisme. Ara els "papparacis" son digitals i ja no cal que facin feina de camp, ara tot s'ho poden inventar per provocar el clic fàcil. Tot això convergeix en una manca de temps de conciència i sense aquest temps la nostra natura, la que Aristòlil anomenava "capacitat intelectiva" queda molt damnada. Jo espero que amb la baixada de la explosió tecnològica no deixi restes de persones permanentment tocades, victimes de la ludopatia i tecno-adicció.

por favor ,DR torralba, los episodios anteriores de este ciclo, estaban antes en yutube, ahora donde puede encontrarlos , gracias

MOZART!!!!!!....SU MÚSICA ME HACE PENSAR EN EL SUPREMO DIOS DEL UNIVERSO.....LA ARMONÍA PRIMIGENIA DEL PRINCIPIO DE LOS TIEMPOS ESTÁ EN LA DIVINA MÚSICA DE MOZART!!!!! ..... ASÍ LO PENSABA EL FÍSICO TEORICO (Y VIOLINISTA) ALBERT EINSTEIN